Pròrrogues ICO Covid
I.- Cronologia i evolució dels ICOs Covid.-
La crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha significat un gran trastorn per l’economia a escala mundial. Les mesures i limitacions sobre la mobilitat han tingut un gran impacte en l’activitat productiva i comercial amb una reducció molt significativa dels ingressos de les empreses i autònoms. Aquesta situació de reducció d’ingressos ha fet incrementar, per efecte directe, les necessitats de liquiditat d’aquestes empreses i autònoms.
Una de les primeres mesures impulsades pel govern espanyol per reforçar la liquiditat dels autònoms i les empreses va ser l’aprovació d’una línia d’avals dotada de fins a 100.000 milions d’euros (art. 29 del RDL 8/2020 de 17 de març de 2020)
Aquesta línia d’avals es va aprovar amb la intenció de “facilitar el manteniment de la ocupació i pal·liar els efectes econòmics de la crisi sanitària”. Els avals es van atorgar al finançament concedit per les entitats financeres, per facilitar l’accés al crèdit i la liquiditat a empreses i autònoms per atenuar l’impacte econòmic de la crisi sanitària de la COVID-19.
D’aquesta manera les empreses i autònoms tenen accés a aquests avals mitjançant les seves entitats financeres, instrumentat en la formulació de noves operacions de finançament (majoritàriament préstecs o
línies de crèdit) o renovació de les existents.
A l’empara d’aquesta mesura, les entitats financeres van llençar al mercat els anomenats préstecs ICO COVID. Així doncs, és l’estat qui avala aquests préstecs, cobrint fins el 80% del principal en pimes o autònoms, i fins el 70% o el 60% en el cas de renovacions per la resta d’empreses.
Els terminis per sol·licitar aquests productes financers avalats per les línies ICO han anat variant, sent la darrera variació la que prové de l’acord del Consell de Ministres de 30 de novembre de 2021 a través del qual es va ampliar el termini de sol·licitud d’aquests avals fins l’1 de juny de 2022.
El període de carència d’aquests préstecs ICO COVID, és a dir, el període inicial en que els endeutats només han de fer front al pagament dels interessos, va ser, en un principi, d’un any; i el termini de venciment previst en un inici era de 5 anys. Al novembre de 2020, a través del RDL 34/2020 de 17 de novembre, es van prorrogar aquests terminis:
- Respecte el període de carència: es podia ampliar en 12 mesos més sempre que el termini total de carència des de l’inici no superés els 24 mesos;
- Respecte el termini de venciment: es podia ampliar en un màxim de 3 anys més sempre que el total de l’operació no superés els 8 anys des de la formalització inicial del préstec;
Arribats al març de 2021, el Consell de Ministres, a través del RDL 5/2021 de 12 de març, aprova un paquet de “mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial i alleujament de la càrrega
financera d’empreses viables que travessin un desequilibri patrimonial temporal com a conseqüència de la caiguda significativa dels seus ingressos derivada de la pandèmia de la COVID-19”.
Es plantegen tres tipus de mesures per flexibilitzar els préstecs que comptin amb l’aval de l’Estat per la negociació del deute financer d’empreses i autònoms amb les entitats adherides al Codi de Bones Pràctiques (CBP en endavant).
A aquest CBP, aprovat inicialment per l’acord del Consell de Ministres d’11 de maig de 2021 i publicat mitjançant la resolució de la Secretaria de Estado de Economía y Apoyo a la Empresa de 12 de maig de 2021, es poden adherir de forma voluntària aquelles entitats que desitgin cooperar amb l’Estat en “la recuperació econòmica del país”. Les entitats tenien un termini d’un mes per comunicar la seva adhesió al CBP, encara que, excepcionalment, es podien habilitar períodes d’adhesió addicionals. D’aquesta manera les entitats financeres adherides a aquest CBP assumiran un conjunt de compromisos per facilitar la negociació del deute avalat, fins i tot fent els seus “millors esforços" per incloure el deute no avalat, contret per les empreses i autònoms entre el 17 de març de 2020 i la data de publicació al BOE del RDL 5/2021 que va ser el 13 de març.
II.- El Codi de Bones Pràctiques.-
Les mesures previstes en el CBP aprovat al maig de 2.021 són les següents:
- Ampliació del termini de venciment de les operacions de finançament avalades per l’Estat.
- Conversió de les operacions de finançament avalades en préstecs participatius no convertibles en capital.
- La realització de transferències per part de l’Estat per reduir la part del principal amb aval públic de la operació de finançament.
Autònoms, pimes i empreses que tinguin operacions avalades per l’Estat i que hagin estat constituïdes entre el 17 de març de 2020 i el 13 de març de 2021 (ambdues incloses) podran sol·licitar una o vàries de les tres opcions, d’una sola vegada o de manera consecutiva, realitzant una sola sol·licitud per cada mesura i per cada operació de finançament avalada.
Aquest CBP ha rebut ja dues modificacions des de la seva aprovació inicial: 30 de novembre de 2021 i, la darrera, 29 de març de 2022.
Aquesta darrera modificació del CBP, publicada al BOE de 30 de març de 2022, està motivada, segons la mateixa resolució, perquè les “empreses han d’afrontar un nou element d’impacte en el seu negoci davant la invasió russa d’Ucraïna, que té importants repercussions en l’àmbit econòmic en forma de major incertesa, majors preus de l’energia i major pressió sobre la inflació”.
Condicions comuns que han de complir les empreses o autònoms sol·licitants de qualsevol de les tres mesures del CBP.-
La disposició addicional Quarta del RDL 5/2021 estableix les condicions d’elegibilitat d’empreses i autònoms:
- No haver estat condemnat mitjançant sentència ferma a la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques o altres delictes
- No haver estat culpable de la resolució ferma de qualsevol contracte amb l’Administració
- Estar al corrent de pagament d’obligacions per reintegrament de subvencions o ajudes públiques
- Estar al corrent de pagament de les obligacions tributàries i davant la Seguretat Social.
- No haver sol·licitat la declaració de concurs voluntari, no haver estat declarat insolvent en qualsevol procediment, no trobar-se declarat en concurs, excepte que en aquest hagi adquirit l’eficàcia d’un conveni, no estar subjectes a intervenció judicial o haver estat inhabilitats conforme la llei 22/2003 sense que hagi conclòs el període d’inhabilitació fixat en la sentència de qualificació del concurs.
- No tenir la residència fiscal en un país o territori considerat paradís fiscal.
La mateixa disposició també estableix els compromisos a assumir pels destinataris:
- Hauran de mantenir l’activitat corresponent a les ajudes fins el 30 de juny de 2022.
- No podran repartir dividends durant 2021 i 2022
No podran aprovar increments en les retribucions de l’alta direcció durant un període de dos anys des de
- l’aplicació d’alguna de les mesures.
Situació actual de les tres mesures previstes al CBP després de la darrera modificació de 29 de març de 2022:
- Ampliació del termini de venciment.
- Empreses o autònoms amb un volum d’ajuda pública igual o inferior a 2,3 milions d’euros:
Si es van acollir a les extensions del RDL 34/2020, que es podien sol·licitar fins el 15 de maig de 2021, podran demanar una extensió per un període addicional de 2 anys sempre que el termini total de la operació no superi els 10 anys.
Per la resta d’operacions es podrà demanar una extensió de 5 anys amb un termini total màxim de la operació de 10 anys.
- Empreses o autònoms amb un volum d’ajuda pública superior a 2,3 milions d’euros:
Si es van acollir a les extensions del RDL 34/2020, podran demanar una extensió per un període addicional de 2 anys sempre que el termini total de la operació no superi els 8 anys.
Per la resta d’operacions es podrà demanar una extensió de 5 anys amb un termini total màxim de la operació de 8 anys.
En relació al període de carència, les entitats bancàries i les empreses o autònoms podran acordar en tot cas l’ampliació dels terminis de carència de la operació, havent de comunicar l’entitat a l’ICO l’ampliació en la data màxima de l’1 de juny de 2022.
Requisits per l’ampliació del venciment
- Que hi hagi sol·licitud del deutor a l’entitat
- Que el deutor no tingui operacions en mora (impagament superior a 90 dies) amb l’entitat financera
- Que l’entitat no hagi comunicat a l’ICO cap impagament de la operació avalada del deutor a la data de formalització de l’ampliació
- Que el deutor no estigui en situació concursal en el moment de la formalització de l’extensió de termini
- Que el deutor compleixi els límits establerts en la normativa d’ajudes de l’estat de la UE
- Que el deutor no hagi estat condemnat amb sentència ferma per delictes contra la Hisenda Pública i contra la Seguretat Social, ni per delictes de frustració de l’execució, insolvència punible o alçament en els que un dels perjudicats sigui la Hisenda Pública.
Pels afectats per l’erupció del volcà de La Palma només seran d’aplicació els requisits lletres a), d) i e).
Amb la darrera modificació del CBP es va eliminar el requisit de reducció de la facturació. Amb aquesta eliminació les empreses que no van poder demanar l’extensió perquè no complien aquest requisit, ara el poden demanar.
També, amb aquesta darrera modificació del 29 de març de 2022, per les ampliacions sol·licitades a partir del 31 de març de 2022, els autònoms i pimes dels sectors del CNAE 01, 03, 493 i 494 (agricultura, pesca, transport terrestre de viatgers i transport de mercaderies per carretera i serveis de mudança) tenen dret a una suspensió de 6 mesos en les quotes d’amortització del principal, ampliant el període de carència vigent o com a carència addicional si el període de carència ha finalitzat. Aquestes empreses i autònoms d’aquests sectors també tenen dret a una extensió del termini de venciment encara que aquest termini hagi arribat al màxim previst.
En tot cas, les extensions del termini de venciment podran ser sol·licitades encara que s’hagués sol·licitat exclusivament l’ampliació del termini de carència.
Sol·licitud de l’ampliació
Les sol·licituds s’han d’adreçar a l’entitat financera que va formalitzar la operació avalada. En cas de tenir formalitzat finançament amb més d’una entitat, s’haurà de fer la sol·licitud a cadascuna d’elles i que aquestes es trobin adherides al CBP.
L’entitat financera disposa de 45 dies per aprovar la sol·licitud (si compleix els requisits) un cop disposi de tota la documentació del deutor.
Termini de notificació de l’ampliació a l’ICO
Com hem vist a l’apartat anterior, els autònoms, pimes i empreses que vulguin acollir-se a aquesta ampliació del termini de venciment hauran de presentar la sol·licitud a la seva entitat bancària i aquesta té de termini per comunicar l’ampliació a l’ICO fins l’ 1 de juny de
-
2022.
Costos de l’ampliació
Els costos dels préstecs que es beneficiïn de l’extensió del termini de venciment s’han de mantenir i es poden incrementar únicament per les operacions amb autònoms i empreses que tinguin ajudes públiques per un import total superior a 800.000 euros (o específics sectorials).
En el supòsit que l’ampliació del termini sol·licitada sigui únicament pel període de carència, no es modificarà en cap cas el cost de l’aval.
- Conversió de les operacions de finançament avalades en préstecs participatius no convertibles en capital.
Aquesta conversió la poden sol·licitar únicament les persones jurídiques amb un import d’ajudes públiques igual o inferior a 2,3 milions d’euros o límits sectorials aplicables.
La única diferència amb els requisits de l’extensió de venciment és que en aquest cas si és necessari que hagi caigut la facturació un mínim del 30% en 2020 respecte el 2019 i que el compte de pèrdues i guanys de l’exercici 2020 presenti pèrdues després d’impostos.
L’entitat financera disposa de 45 dies per aprovar la sol·licitud (si compleix els requisits) un cop disposi de tota la documentació del deutor.
El client haurà de presentar la sol·licitud de conversió a l’entitat i aquesta podrà comunicar la seva aplicació a l’ICO fins l’ 1 de juny de 2022.
- Realització de transferències per part de l’Estat per reduir la part del principal amb aval públic de la operació de finançament.
Aquesta mesura, de darrer recurs, publicada al CBP del RDL 5/2021 va dirigida a empreses i autònoms amb un import d’ajudes públiques igual o inferior a 2,3 milions d’euros o límits sectorials aplicables.
En aquest cas també han de complir el requisit de la caiguda de facturació al 2020 d’un mínim del 30% respecte 2019 i tenir pèrdues després d’impostos a l’exercici 2020.
Aquestes transferències no podran superar el 50% de la part del principal avalat pendent de cada operació sempre i quan l’entitat bancaria assumeixi la reducció proporcional de la part no avalada.
Per altra banda, la transferència podrà arribar fins el 75% del principal avalat per aquells casos en que la caiguda de la facturació de 2020 sigui superior al 70% respecte el 2019.
L’autònom o empresa interessada en sol·licitar aquesta mesura haurà d’adreçar-se a l’entitat que li va concedir el finançament avalat i en cas de ser més d’una, ho haurà de fer amb l’entitat financera amb el que tingui una posició més gran de deute amb aval públic.
El termini màxim per l’execució dels acords i comunicació de les transferències a l’ICO serà en aquest cas fins l’ 1 de juny de 2023.
L’abonament d’aquestes transferències es realitzarà per ordre de comunicació i fins que s’esgotin els fons establerts per cadascun dels organismes que han concedit els préstec avalats: 2.750 milions d’euros per avals gestionats per l’ICO.
Així doncs, si sou empresa o autònom i us trobeu en una situació de baixa liquiditat o la vostra solvència comença a perillar i teniu algun préstec o crèdit avalat per l’ICO, no espereu més i parleu amb la vostra entitat financera per tal de poder ampliar el termini de carència o ampliar el termini de venciment. Penseu que el termini per comunicar aquestes ampliacions finalitza l’ 1 de juny de 2022.
Si ja heu esgotat aquestes primeres opcions podeu intentar la conversió a préstec participatiu en cas de ser persona jurídica i, com a darrer recurs, negociar una possible “quita” (reducció del principal) amb el vostre banc.
S’ha de tenir present que un cop esgotades totes aquestes vies, i si finalment no es pot fer front als pagaments, es considera que és el client el que té el deute, l’Estat només és l’avalador.
Com a punt final, afegir que les entitats financeres adherides al CBP es comprometen a mantenir els límits i les condicions de les línies de circulant als seus clients fins setembre de 2022. En el cas d’aquells clients que s’acullin a alguna de les tres mesures recollides en el propi Codi, el manteniment de les condicions d’aquestes línies serà fins el 30 de juny de 2023.
-
Nota: s’adjunta relació de les entitats no adherides, a data d’avui, al CBP segons resolució de 27 d’abril de 2022 de la Secretaría General del Tesoro y Financiación Internacional:
1 AKF BANK GMBH & CO KG, S.E.
2 AMERICAN EXPRESS EUROPE, S.A.
3 ARESBANK S.A.
4 BANCA MARCH, S.A.
5 BANCA PUEYO, S.A.
6 BANCO DE DEPÓSITOS, S.A.
7 BPCE LEASE, SUCURSAL EN ESPAÑA
8 CAJA RURAL DE JAÉN, BARCELONA Y MADRID, S.C.C.
9 CAJA RURAL NTRA. SRA. LA ESPERANZA DE ONDA, S. COOP. DE CREDITO V.
10 CAJA RURAL S. JOSE DE ALCORA S.C.C.V.
11 CNH INDUSTRIAL FINANCIAL SERVICES, S.E.
12 CREDIT AGRICOLE CORPORATE AND INVESTMENT BANK, S.E.
13 CREDIT AGRICOLE LEASING & FACTORING, S.E.
14 DEUTSCHE LEASING IBERICA, E.F.C., S.A.
15 EBURY PARTNERS BELGIUM, SUCURSAL EN ESPAÑA
16 HSBC CONTINENTAL EUROPE, SUCURSAL EN ESPAÑA
17 ING BANK, N.V. SUCURSAL EN ESPAÑA
18 MYTRIPLEA FINANCIACIÓN PFP, S.L.
19 NOVO BANCO, S.A., SUCURSAL EN ESPAÑA
20 PSA FINANCIAL SERVICES SPAIN E.F.C. S.A
21 RURALNOSTRA, S.C.C.V.
22 SABADELL CONSUMER FINANCE, S.A.
23 SANTANDER FACTORING Y CONFIRMING, S.A,. E.F.C.
24 SOCIETE GENERALE, S.E.
25 TRIODOS BANK, N.V., S.E.
26 UNIÓN FINANCIERA ASTURIANA, S.A., E.F.C.
Òscar Solé
Economista
Departament Financer
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
